28/06/2011. El3.cat
Després de 29 anys a la direcció de l’Orfeó de Sants, la Montserrat Tous deixa el seu càrrec tot i que no l’entitat. La Montserrat es va formar a l’orfeó, ja els seus avis i pares hi anaven, i ha estat activa a l’entitat durant més de 50 anys aportant el seu coneixement per millorar l’històrica institució santsenca.
Montserrat, 29 anys a la direcció, però més de 50 formant part de l’entitat no?
Sí, oficialment l’any 1961 vaig començar a estar com a ajudant de la secció infantil de l’Orfeó, després vaig ser auxiliar de la secció infantil i, finalment, vaig passar a ser la directora de la secció infantil. Mentrestant jo cantava a l’Orfeó perquè el meu avi hi cantava i els meus pares s’hi van conèixer i, per tant, puc dir que hi vaig créixer.
Va ser el director Sala el que em va anar introduint dins el treball coral i després amb l’entrada del mestre Enric Ribó, amb qui hi vaig estar treballant, vaig aprendre moltíssim i quan va marxar a dirigir el Coro Nacional de Madrid em va passar la direcció al gener del 1982. O sigui que ja porto més de 50 anys treballant a l’entitat i per l’entitat.
A més, tu et vas formar a l’entitat
Sí, perquè jo cantava a la corda de sopranos i d’allà vaig sortir. No obstant jo estava fent la meva carrera de música i de piano i també de direcció coral amb l’Enric Ribó. Considero que fer les classes amb ell va ser un privilegi.
Una feina de formigueta, la teva
Sí, i crec que poder treballar amb nens m’ha ajudat molt perquè els nens et donen molta paciència. A més, jo he treballat molt la pedagogia de la música. A més, amb el president Lluís Gómez vam arrencar l’escola de música i jo em sento molt satisfeta amb la tasca que hem fet perquè els alumnes que hem portat al Conservatori Bruc han tret unes qualificacions brillants.
També has viscut els canvis de seu de l’Orfeó no?
Sí, perquè jo quan vaig entrar de petita va ser al carrer de Sants 71, en un edifici que pertanyia sencer a l’Orfeó. Hi havia un bar de l’entitat, un teatre amb els palcs de fusta de l’època. Després, l’any 1969 es va inaugurar l’edifici al mateix lloc però amb els pisos del damunt, on vam ser fins pràcticament al 2005. Ara tenim esperances de tenir el nou local, espero viure el tercer local on ja hi ha les parets pujades i potser ja hi podrem treballar el curs que ve.
Tot i jubilar-te de la direcció, no et desvincularàs,no, de l’Orfeó de Sants?
No, perquè és una cosa que no la voldria pas. Sempre que em necessitin em tindran i jo també els aniré a veure.
Què significa per tu que el proper divendres et facin un concert d’homenatge?
Jo crec que és el punt i final d’aquesta trajectòria llarga que va començar un dia que anava amb el meu germà i el director Sala em va dir, seu i acompanya amb el piano, i tocant a vista vaig fer el que vaig poder. I es veu que allò va ser una mena de prova i fins aquest divendres jo he estat aquí treballant
Ens podries dir que han significat per tu aquests 29 anys a la direcció?
Per mi ha estat una experiència formativa i una lluita constant per fer-ho el millor possible, dins de les nostres limitacions. Per mi ha estat tota una vida dedicada a la música.
